Uncategorized

La noia del vestit blau. Per a la Txell i en Mark, el dia del seu casament…

mar B. Oliveras

Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un vestit s’estava a un aparador del carrer Santa Clara. Era blau. Semblava que algú l’hagués cargolat fortament per aconseguir mil petites arrugues verticals, l’estil d’Eivissa, la lleugeresa d’un ocell marí, l’encant d’una platja de sorra negra. Duia una mena d’espirals discretes, pintades als peus i tenia un escot profund d’esquena. Aquell vestit, però, tenia clarament la síndrome de la Ventafocs. Totes les noies de la comarca se l’havien emprovat, a les unes els anava gros i els feia bossa, a les altres, simplement no els esqueia. Un dia però, una noia a la que no li agradava gens mirar vestits als aparadors, va entrar a emprovar-se’l. No sabia per què aquell vestit li va cridar l’atenció:

―Ep, noia! ―Li va dir el vestit picant el vidre, no busquis més que sóc per a tu!

I així va ser com el…

View original post 521 more words